Altres edificis relevants del poble

Cal Manant

Cal Manant es troba al carrer Sant Antoni núm. 17.

La casa va ser construïda com a vivenda unifamiliar per Consuelo Altimires, que a la seva mort la va deixar al poble amb l'obligació de destinar-la a Casa de la Vila. El 21 d'agost de 1961 s'inaugurava com a tal, funció que ha tingut fins a principi dels anys vuitanta. Avui, els pisos s'ocupen com a vivenda.

És una obra noucentista, casa de tres plantes, amb teulada a doble vessant, amb teules vidriades de color i carener paral·lel a la façana. Els baixos són centrats per un portal estret amb una obertura per banda. Al primer pis hi ha un gran balcó correder ondejat, sostingut per sis ménsules amb ornamentació floral. Al pis superior, hi ha dues petites obertures molt modificades, deixant un espai intermedi on es troba un escut. Sota hi ha la data de 1917, feta de ceràmica. Una torreta de planta quadrada i amb coberta a 4 vents corona el badalot de l'escala.
A cada cara té una obertura amb arc rebaixat. Un senzill penell i parallamps remata l'edificació.

Cal Ton Soca

És troba al carrer Sant Jordi núm. 7. Apareix ens escrits a partir del 1682. S'anomena així perquè és va comprar per un descendent de cal Soca. És una casa popular característica del nucli antic d'Oló, tant per la seva situació (a la carena, salvant desnivells, a prop de l'església) com també per la seva tipologia.
Casa atalussada construïda sobre un fort pendent, amb façana a la Plaça Major, amb coberta a un vent. La construcció és molt senzilla i irregular degut a l'adaptació al relleu i a les moltes modificacions. El cos principal és rectangular, amb dues plantes a la façana. Els baixos estan centrats per un bonic portal de mig punt amb carreus de pedra tosca -travertí-. Una finestra reformada amb balcó es troba al seu damunt. Als baixos, una finestra emmarcada amb pedra ha estat tapiada.
El material de construcció és de pedra molt irregular, excepte a les cantoneres on hi ha carreus de grans dimensions. En una d'elles, en un d'aquests carreus hi ha la representació d'una carassa d'estil popular. Al nord s'hi ha adossat un petit cos amb coberta a dos vents en forma de galeria amb arc apuntat.

Rocafort

Rocafort és una gran masia quadrada d'estil barroc amb torres de defensa als angles. Data del segle XII, però l'actual data del segle XVII.
Al segle XVII, els propietaris de la finca de Rocafort sembla que seguien ordres directes de Madrid, en relació amb el conflicte de la guerra dels Segadors. La finca va ser desbastada i la reconstrucció va ser pagada en un 80% per la cort.
La dovella central del portal d'entrada porta la data de 1643, moment de la reconstrucció del mas. A la dovella hi ha esculpit un escut de factura renaixentista. L'any 1774 es van fer noves transformacions al mas. En la postguerra es va incorporar elements de l'ermita de Sant Martí de Puig-Ermengol, la qual va quedar totalment destruïda, i a la dècada del 1980 s'ha fet algunes modificacions com el tancament de la galeria per vidriera de colors.